El nostre és un projecte a llarg termini. Va començar el 2011 i poc a poc, imperceptiblement, hem contribuït juntament amb l'esforç de tots els lloretencs i lloretenques a transformar la ciutat. Aquests vuit anys, coincidents amb la pitjor crisi econòmica de la que es te record, hem hagut de pair l'endeutament dels governs amb majoria absoluta de CiU. Hem pogut però posar els fonaments per la prosperitat de la nostra ciutat. Aquest dinamisme, que es percep en l'àmbit macroeconòmic, s'ha de fer arribar a tots els lloretencs.

El millor està per venir. Ens acompanyes?

divendres, 30 de desembre del 2011

La taxa turística. Quan el que fa que ens oblidem del com.


El Govern de la Generalitat, més aviat el Departament d’ Economia que el Empresa i ocupació, ha promulgat la implantació d’una taxa turística que grava l’allotjament en els establiments hotelers i similars (creuers, etc) en funció  de la seva categorització. En el cas dels hotels aquesta rau en funció de les seves estrelles.

L’aplicació de la taxa és indiscriminada sobre el territori, sense tenir en compte que ni la oferta, ni per tant la demanda, son homogènies. Així doncs, a ningú no escapa que Barcelona és una destinació cosmopolita a la que els viatgers s’adrecen, entre d’altres aspectes, pels seus atractius arquitectònics únics. Altres destinacions del nostre país, especialment, les de vacances, no estan mancades d’atractius, però han de competir amb moltes altres tant de l’estat espanyol, com de l’arc mediterrani que també en tenen.

És evident que, en tal context, la competència no només rau en la qualitat dels serveis, sinó també, essencialment, en el preu. L’aplicació de la taxa en els termes que ha estat proposada comporta en primer lloc un greuge comparatiu amb la resta de destinacions de l’estat espanyol –que només s’arranjarà si veritablement el govern espanyol es decideix a implantar la mateixa taxa, amb la possibilitat en tot cas de fer-ho en termes més competitius que la catalana- i també amb la resta de destinacions de la mediterrània, que compten amb una pressió fiscal i unes càrregues socials molt menys exigents que les nostres, fet que té una incidència evident en el preu.

Si fútil és l’argument de que els recursos recaptats ho seran per aplicació en tasques de promoció turística, ja que a ningú escapa que el que es pretén, “de facto”, es diferir al sector el finançament de la promoció per a destinar els recursos públics que fins ara s’hi aplicaven a les necessitats imperioses de la tresoreria de la Generalitat. No deixa de prendre força en el territori la percepció de que la concepció territorial del Govern és malauradament, a l’igual que la espanyola, centralista i radial. Clars exemples de tal fet son l’afer Ryanair i la pròpia taxa turística.

És de sentit comú arribar a la conclusió de que una taxa indiscriminada i homogènia te un impacte més gran en els preus petits, i així l’impacte de la taxa sobre la factura d’una estada en un hotel de Barcelona és molt inferior al que te en una població de la Costa Brava, on els preus, son molt inferiors i per tant els marges de benefici.

La única conseqüència immediata que pot esdevenir de la taxa tal com estat concebuda i aplicada, i tant de bo m’equivoqui, ha de ser només la encara més gran precarització laboral del sector, l’empitjorament de la qualitat del servei prestat i qui sap si una infra-categorització de la planta hotelera per minimitzar l’impacte de la taxa en el preu. Totes tals indesitjables conseqüències només poden ser minimitzades per la generositat del sector i la seva contrastada capacitat d’adaptació a la històrica manca d’atenció que li dispensa l’administració, a títol d’exemple no intervenint o fent-ho molt mínimament, en la ingent bossa d’allotjament il·legal existent, que hi competeix deslleialment.

Un dels pilars bàsics de la nostra economia, l’aparador principal del nostre país per aquells qui ens visiten no pot veure’s novament,ignorat i menystingut. Cal per tant, al meu entendre, una profunda revisió de la taxa tant conceptual com quantitativament que comporti, ja no la seva supressió, en tant que pot ser precisa i adequada, sinó la seva adaptació a la realitat econòmica i social del territori.


Jordi Orobitg i Solé
Regidor de turisme de l’Ajuntament de Lloret de Mar

 


            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada