Pels que vam viure els anys 70 hi ha una data que se’ns va quedar fixada al cervell: 20 de novembre de 1975 i una frase: “Españoles...Franco ha muerto”.D’això han passat ja un munt d’anys, trenta-sis per ser més exactes...molt de temps per algunes coses i molt poc per d’altres...
L’any té 365 dies però havia de ser justament un altre 20 de novembre, el d’enguany, que hauriem de veure com a un altre galleg se li encomenava la tasca de dur pel camí recte a aquesta “Una, Grande y Libre” –se m’acaba d’esborronar la pell mentre escric aquesta frase-. Això si, aquesta vegada i a diferència de l’altre galleg que apareix al primer paràgraf, s’han fet servir urnes i els espanyols han parlat. Res a dir, d’altra banda, només faltaria !
Però la gavina blanca -aquest ocell de tan lletges connotacions pels que no ens agrada la cançó de la Marina Rossell i vivim a la costa- i símbol del partit que representa “Don Mariano”, es comença a albirar com un corb negre que hores d’ara ja planeja pel nostre petit pais esperant el moment per baixar a picar...
Bé, de fet aquests darrers vuit anys tampoc hem anat gaire bé, amb una rosa que disfressada de flor amorosa ens ha deixat profundes esgarrinxades amb les seves espines traïdores en forma de sentències injustes i de falses promeses basades en mentides.
Ara arriba el “canvi de cicle” i per als catalans no és cap canvi, és senzillament “más de lo mismo”; ja es comença a parlar de trilingüisme i de suprimir el sistema educatiu d’immersió català, es parla de “dos” que hauran de pagar el beure de tots i de cop i volta ens han començat a xiular les orelles (cosa que d’altra banda no ens vé de nou, fa tants anys que ho portem fent !). Papers mal anomentas “de Salamanca” que de forma misteriosa s’han aturat en el que havia de ser el seu darrer viatge cap a casa, deutes ignominiosos que no s’ens pagaran... així un llarg etcètera.
També se’ns diu des de la capital del Regne que “la cosa está mu mala” i que haurem de retallar. Més encara? I qué era el que hem fet fins ara...un assaig ? Catalunya semblarà ben aviat “el bigoti d’en Repica...que de tan retallar no en va quedar ni mica”!
I nosaltres callem i preparem la galta per la propera embranzida i mentrestant treballem i paguem i retallem i acatem...Somnio el dia en que aquestes accions invertiran el seu ordre i passarem tots a Reflexionar, Decidir, Treballar i Pagar.
Habitants d’aquest petit però vull creure que grandiós pais, passeu tots i totes unes Bones Festes !!
Núria Querol i Colomer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada