Presos polítics: Quatre roures catalans a la Meseta castellana.

El passat divendres 2 de març hi vaig tornar. Aquest cop acompanyat de tres companys d’aventures polítiques: els ex-diputats al Parlament Carmina Castellví i Marc Sanglas i el company i propera figura rellevant en l’àmbit polític selvatà, en Gregori Martínez. La nostra condició de lletrats en exercici ens permet accedir als presos, circumstància que esdevé motiu d’enveja quan són tan rellevants com els nostres presos polítics: Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart.

Kilòmetres i kilòmetres de viatge. Bona companyia que et permet compartir reflexions, desitjos i angoixes. Parades en paratges inhòspits tant pel paisatge com per les mirades fugidisses als llaços grocs acompanyades d’un murmuri inintel·ligible en el contingut però obertament hostil pel to.

I finalment arribes. Novament un paisatge i un clima inhòspit. Entrem a Soto del Real mentre neva, reclamem en Jordi Cuixart i ens confessa que més enllà de l’alegria de la nostra visita, el reconforta gaudir d’una bona estona de calefacció, fins i tot excessiva a l’àrea de locutoris i que sembla ser no funciona bé a la resta del centre. Loquaç, viu, intel·ligent. Segueix la tònica de la resta dels nostres presos. Impressiona l’enteresa. La lucidesa. La capacitat de sacrifici: “No prengueu cap decisió condicionada per la nostra situació”. Parlem i parlem, fonamentalment ell. Ens remarca la importància cabdal que per ell suposen les cartes que rep. No deixeu mai d'escriure'ls!!!

Pregunta, inquireix, obre les nostres ments amb un exercici empàtic respecte del que motiva i condiciona els actes i fets dels que s'oposen a les nostres ànsies de llibertat nacional. Ens fa partícips dels seus pensaments i reflexions. Finalment arriba en Jordi Sánchez a qui fa estona hem reclamat. Bromista, en Cuixart el saluda, vistes les notícies que ahir nit arribaren de Brussel·les, amb un “Hola President” que en Sánchez replica amb una bona riallada.  Compartim una bona estona els sis plegats. Parlem sobre la causa del Suprem, la manca de fonaments jurídics en la que es sustenta la seva situació personal i parlem també del seu dia a dia. De la bona relació i fins i tot admiració que els dispensen la resta de presos. Parlant, parlant, s’exhaureix el temps. Hem estat tres hores amb ells i marxem amb encàrrecs. Sobretot missatges adreçats a familiars.

A l’estampida pugem al cotxe, mentre unes càmeres de la Sexta ens graven (han vist els nostres llaços grocs) i cap a Estremera. Són les 14:30 i tenim gairebé una hora i mitja de viatge per unes radials i autovies aquestes hores de divendres plenes.

Finalment hi arribem. Fem un àpat ràpid i solvent al restaurant "El Quijote" quin propietari ben segur resa per la salut del Magistrat Llarena, qui li omple el negoci de catalans en processó dia rere dia. Mentre esperem per pagar al restaurant s’acosta un reclús de permís el cap de setmana i ens demana que denunciem el fred que passen. Que no funciona la calefacció. Que han passat una setmana al llit amb tres i quatre capes de roba per la fred.

Entrem al centre penitenciari, creuem porta rere porta fins arribar a l'àrea de locutoris i després d'una estona arriba l'Oriol Junqueras. Com sempre amb un somriure a la boca. Ens sorprèn per la seva imatge.  Segueix més prim. S'ha rebaixat la barba i porta un tallat de cabell nou, fet per un altre intern...esclatem a riure tots plegats. Si podem treure res de bo de la situació és que mental, física i moralment, l'aïllament, la regularitat en horaris ha servit per posar a to uns cossos i ments exhaurits per uns temps i situacions tan exigents.

Parlem de tot i més. De les seves anècdotes amb els interns. Ben segur quan surti us en farà partícips com abans ens en feia de les seves experiències vitals. Desborda il·lusió, empenta. Tot un líder que afronta amb enteresa la seva situació.

Tot d’una ens diu que a les set vol anar a sopar. Que el d’avui és bo: “patatas a la ajada” i que hauríem d’insistir en reclamar en Joaquim Forn que segur que tampoc no se les vol perdre....novament riem...i arriba en Joaquim Forn. Una immensa il·lusió de veure el conseller. El seu empresonament és especialment sagnant, per la consciència de la flagrant injustícia que te més a veure en una gestió eficient del 17 d’agost que amb cap altra qüestió.

Te molt bon aspecte. S’ha aprimat molt. Compartim una estona llarga els sis. Els fem partícips dels missatges d’estima i afecte que ens han demanat els fem arribar familiars, amics, companys i coneguts i els notem especialment agraïts. Parlant, parlant, s’ha exhaurit el temps. Marxen els dos junts, contents, cap a sopar i per nosaltres arriba el moment més dolorós, el de marxar deixant una part de tu tancada a la presó.

Pugem al cotxe capcots. Faig el primer torn de conducció. El silenci només es trenca per les trucades a amics i familiars complint els encàrrecs que ens han fet els nostres companys presos. Fins passat Guadalajara no comencem a enraonar. Compartim els sentiments que aquests quatre homes ens han despertat. La seva força i la seva fortalesa són impressionants. I ens conjurem a ajudar-los a superar aquesta situació. Hem convingut una nova data per visitar-los plegats. Els quatre roures catalans a la Meseta castellana.  

      Jordi Orobitg i Solé
Regidor-Portaveu ERC Lloret de Mar
Ex-diputat al Parlament Junts pel Sí