Bentham, Fuertes, Alami i cia. Mentides i disbarats SA

    

(Richard Bentham es postula com a regidor de turisme pel Millor)

     Avui 23 de febrer, en homenatge a la seva ideologia, que el fa nostàlgic d'allò que hagués pogut esdevenir de triomfar el cop d'estat del Tinent Coronel Tejero, el senyor Fuertes, ha tornat a embrutar les bústies i portalades de Lloret amb un nou butlletí. Amb aquest diu que en fa 18.

      Ja ho diuen prou bé. La caritat comença per un mateix i per tant el que faré és mirar d'aclarir tot allò que m'incumbeix que no és altra cosa que un nou intent d' embolicar i embrutar la meva imatge. Intentaré fer-ho de manera sintètica:

1a.- Del que cobro:

En cap cas cobro o he cobrat com a càrrec públic els imports que s'inventen el Sr. Fuertes i cia en el seu butlletí. Així doncs l'any 2014 he percebut:

D'aquestes dades resulta un import net mensual de 2.307 €/mes.

Atès el cartipàs municipal soc, tret d'un regidor del govern, el que menys cobra. I si ho hem de comparar és una vergonya absoluta tots els diners que el Sr. Fuertes cobra de tots els ciutadans per no fer res -dades que aviat farem públiques igual que les dades explicitades quan es consti dels corresponents certificats de les dos administracions-.

Que percebés indemnitzacions quan era al govern del Consell (del que vaig marxar el juliol de 2014 igual que el grup d'ERC en protesta per la gestió de CiU -una nova mentida de Fuertes) alleugeria la nòmina de Lloret.

Queda clar doncs qui menteix i no soc jo.

2a.- La meva postura vers l'oci nocturn:

En cap cas estic contra l'empresariat local. Tampoc contra els empresaris de l'oci nocturn. El que si estic és en contra d'alguns empresaris que han fet la seva fortuna emborratxant jovenets. El seu capital s'ha engreixat en paral·lel a la degradació de l'espai públic del nostre poble.

Per cert, l'establiment que regenta el senyor Bentham, anomenat "Londoner", gaudeix del discutible honor de encapçalar totes les estadístiques pel que fa a expedients i sancions en aplicació de la ordenança de civisme (fet que com a President del seu gremi li hauria de fer pujar els colors). Si senyors, és per això que el senyor Bentham entra en política, per res més. Diu no necessitar-ho per viure, està clar, el que vol és entrar en política per seguir vivint del de sempre.

3a.- Del que mou al senyor Bentham. Diners....:

Amb el senyor Bentham vàrem començar malament. Que haguessin fet vostès en el meu lloc si el senyor Bentham se'ls presenta a inici de legislatura i els diu que els anteriors alcalde i regidor de promoció econòmica els havien promés, a ell i els seus socis 10.000 € per haver organitzat l'esdeveniment Hardy Butts...? i pretén que els hi pagui! si o si. Sense cap paper que empari tal petició...i sense que ningú, absolutament ningú avali la realitat de tal compromís.

En fi. Un assumpte de diners. I això que es vanta de no necessitar la política per viure...

4t.-De la necessària dimissió del senyor Bentham com a membre de la direcció operativa de Lloret Turisme:

El senyor Bentham, en línea amb el seu partit i el seu líder traeix novament Lloret i ho fa amb un parell de mentides clamoroses que comprometen no la meva honorabilitat, sinó la credibilitat de Lloret de Mar com a destinació turística:

- Diu haver mostrat la seva oposició com a membre de la direcció operativa de Lloret Turisme a la campanya #viulloret quan mai la va fer constar, encara menys de manera formal a les actes de Lloret Turisme. I el que es pitjor, implica en tal postura a la resta dels membres de la direcció operativa i representants de gremis professionals.   Per cert. Reivindico la bondat i bons resultats de tal campanya.

- Menteix i difama quan diu que les persones que apareixien als anuncis son actors. Eren crítics reals de la destinació que havien fet conèixer la seva opinió en xarxes socials, que van ser contactats i desprès de conèixer el Lloret real es van prestar a formar part de la campanya de comunicació i fer palès el seu canvi de parer.

Menció apart mereix el fet de qüestionar les dates en que es va rodar la campanya. M' estalviaré més comentaris. De debò és lamentable que algú amb tan poques condicions pretengui aspirar al que aspira. No soc un il·lús per esperar que dimiteixi. Per això hauria de tenir una mica de vergonya.

5è.- De la experiència turística del Sr. Bentham i de la meva suposada inexperiència:

El Millor qüestiona la meva experiència en turisme i repeteix el dubte com un mantra. Fins a dia d'avui he guardat silenci, però voldria expressar que, com sap molta gent, des de la infantesa, estiu rere estiu, any rere any, ajudava els meus pares a les botigues que regentaven a Lloret. Els senyors Fuertes, Bentham i Alami no cal que em parlin de mostres comercials, ni dels trilers que els botiguers vàrem aconseguir allunyar dels nostres carrers, ni dels preus dels lloguers ni de tantes i tantes coses.

Com a Advocat, he treballat en l'àmbit de contractació i de gestió, tant amb agències de viatge, com amb establiments hotelers, com amb activitats de tota mena, inclosa la restauració, el comerç i l'oci, també nocturn. Per tant la meva experiència és com a mínim molt més àmplia i transversal que la de qui es dedica als trenets turístics, a explotar una discoteca, o altres pràctiques comercials.

6è.- Dels disbarats que es poden arribar a dir en un butlletí del Millor. El Sr. Fouad Alami. El seu interès. Botigues obertes 24 hores al dia x 365 dies a l'any:

El senyor Fouad Alami ens fa una diagnosi de Fitur i ens acaba proposant que Lloret s'hi exhibeixi amb un stand propi.

Però senyor Fuertes. No deia vostè que les fires eren coses inútils on un anava a beure, mirar nenes maques (si, si, amb aquestes mateixes paraules) i altres coses que em nego a reproduir?  Ja sé que demanar-li coherència és una quimera, però això passa de mida fins i tot per vostè!

El senyor Alami ens donar unes dades del tot irreals sobre els costos dels stands i conclou que hem de fer una despesa com em deia el senyor Bentham per ser com la mal anomenada Comunitat Valenciana (cost 2014: 690.000 €) o Andalusia (2.500.000 € el 2009).

No sap ni entén que al cost de lloguer de l'espai, s'hi ha de sumar el de la construcció del stand i el del personal adscrit a la seva atenció. I tot això per una fira professional, que dels seus cinc dies només el cap de setmana atèn al públic final i per un mercat que és el minoritari atenent a les estadístiques d'ocupació de la nostra destinació.

Molt criteri... somnis de grandesa. La seva lògica? stand gran=bons resultats. Serà per això que Barcelona, Salou i la resta de destinacions de Catalunya s'acullen en un únic stand conjuntament i en peu d'igualtat amb Lloret de Mar.

7è.- Raons:

M'he decidit a escriure aquestes ratlles per defensar, un cop més, la meva honorabilitat i integritat moral, personal, professional i pública, i fer-vos un advertiment del que son i el que mou a una sèrie de persones quin únic interès és el personal. Estic ben segur que d' aquí un temps tornarem a parlar-ne. De fet, amb aquesta successió de butlletins estem assistint a un intent de destrucció programada. Fer mal als demés és el que motiva als infeliços i mediocres.

Gràcies per la vostra atenció.