Us escric des de la meva experiència
com a ciutadana d’aquest país i com a professora de català a secundària.
Hem de tenir molt clar que els
alumnes escolaritzats en qualsevol centre del nostre territori acaben la
secundària coneixent les dues llengües que són oficials al nostre país. No tinc
tan clar què passaria si el català no en fos la llengua vehicular. La realitat
que els envolta, ens agradi o no, és en castellà: televisió, cinema, jocs,
amics, família... Molts alumnes veuen el català com una matèria de tres hores
que fan a l’institut. Quan surten del recinte escolar, els envolta l’altra
llengua oficial, la majoritària, la gran. I per aquest motiu, insisteixo, la
llengua vehicular dels centres ha de continuar sent la catalana. On la sentiran
i l’aprendran, si no?
A Europa ens diuen que fem les coses
bé, i que la immersió lingüística és un bon sistema. Per què, aquí, no fan més
que posar-nos pals a les rodes? Per què fa tanta por la pluralitat? Han de
saber anglès però no la llengua oficial i pròpia del lloc on viuen?
Alguns polítics estan contents amb la
resolució d’avui. Jo crec que hem de vigilar, perquè la porta ja s’ha obert. Qualsevol
que demandi serà atès. I estem jugant amb l’educació del nostre futur.
La nostra llengua és un símbol de la
nostra identitat, i l’hem de cuidar com si es tractés d’un be molt preuat.
Montse Reguant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada